dimarts, 24 d’abril del 2012

Marroc

1 comentari:

Joan ha dit...

Molt bonic, es llarg però val la pena, el llegir has de anar massa rapit (per nosaltres no hi ha temps de mirar-lo tot), ara nomes falta tornar-ho veure amb vosaltres, i amb una narradora com tu al nostre costat.
Un petonassss
Joan i Isabel

25 d’abril del 2012, a les 7:47

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)